diumenge, 30 de setembre del 2007

al final es va decidir i va empenyer suaument la porta, fins que va ser prou oberta per deixar-hi esquitllar el seu cos, agilment va caminar per un passadis, il·limunat per unes lampedes classiques, molt boniques, envoltada per una llum agradable.va arribar fins una sala amb la porta entreoberta, des d'on sortien les veus que abans havia sentit. va veure-hi de passada un home gran, amb una espessa barba blanca i un home mes jove, d'esquenes, les veus li eren molt familiars. es va adonar que tenia set i empesa per l'instint va continuar caminant, fins a trobar-se dalt d'unes escales. la logica la va ajudar a anar al pis de baix, on va suposar que hi hauria una cuina o com a minim algun lloc on sadollar la set. la camisa de dormir,amb la que anava vestida, era de seda fina i en baixar cada glao ballava i marcava el contorn del seu cos. caminava absorta fins que va notar que el terra era diferent, ara caminava sobre una catifa.