finalment ho he fet...

feia temps que en tenia ganes, era una necessitat o un desig o bé les dues coses a la vegada...no sé què és el que m'ha empés a fer-ho avui, gairebé sense pensar i en el moment precís he dit adéu i he caminat, sota la pluja, carrers desèrtics, ningú a saludar, res a dir, nomes la meva ment i jo...cada idea es desfeia en un garbuix de pensaments..he deixat que tot llisques com les gotes d'aigua..la roba em pesava, les sabates feien xop-xop, i cada vegada em sentia mes àgil, mes pensaments estúpids eliminats... he pensat en que no soc igual que la majoria, soc estranya,potser si, no valoro el que valoren molts de la meva edat, em conformo amb coses diferents, potser perquè el que jo tinc no es igual al que tenen ells, Peró m'estimo moltissímes vegades mes el que tinc jo que no pas el que tenen ells, i que jo trobo buit: de sentit..no m'atreu, ho trobo típic i gens interessant... suposo que al final tothom arriba al seu lloc, i hi arriba de diferent manera segons el Camí que tria...m'agrada el meu i mes si vaig acompanyada de qui hi vaig ara...