dilluns, 27 d’agost del 2007

et dic la veritat??ahir despres de tancar-ho tot, vaig apagar els llums i me'n vaig anar al balco, ahir la lluna brillava, brillava de debo...semblava una perla penjada alla dalt, un collaret de minuscules estrelles, m'hi vaig estar una estona, gaudint sols de la llum,recolzada a la barana, es tan bonica de color de plata,es una sensacio extraordinaria, un moment perfecte, vaig pensar que seria millor estirada a l'herba, pero el cert es que aquell moment hauria canviat molt i vaig entrar feliç, plena...

la lluna anima el trist, endolça l'enamorat, encoratja el covard, enriqueix el pobre, humilitza el superb sols amb la seva presencia

amb la lluna et sents bé, sol o acompanyat, siguis on siguis,

si laia, tota la rao, somiem!


2 comentaris:

laiaa^^ ha dit...

Jo ahir des de la meva habitació també vaig estar mirant-la... i com dius era preciosa!!!

és genial descobrir que darrera de la foscor, la lluna t'espera...




dreamm**





sigues feliç!!

Anònim ha dit...

no aportu res, prò benu..

Jo també sóc un llunàtic!! -en el bon sentit de l'expressió-


Sigues feliç, fins aviat!! [[qan ja torni a tenir barba..]]