t'escolto, pero no et sento

t'has trobat mai entre una multitud de gent coneguda, amics de sempre, que parlen entre ells i amb tu ,però tu no hi ets, ets lluny, els vols escoltar però no sents o no entens que diuen, les paraules t'arriben molt dèvilment, gairabé son inaudibles... vas pensant en allò que tant t'allunya de la conversa, que et fa patir, et preocupa, et fa reflexionar, es allò que et manté la ment ocupada mentre estàs despert i habita els teus somnis a la nit, es aquella situació desitjada , aquella pau volguda, persona estimada en secret, es aquell nerviosisme acumulat de setmanes enrere, es aquell tema que vols tancat, aquell nus a la gola que has de treure, aquell silenci que tant mal et fa, aquelles ganes de cridar d'alegria, la necessitat de compartir... vols pintar un bell record, escriure de memòria la lletra de la cançó que t'ha marcat per sempre, tancat els ulls i sentir el contacte dels seus llavis sobre la teva pell, estendre la mà i trobar-ne una d'amiga, obrir el calaix i veure les fotos dels moments especials, sortir al carrer un dia de pluja i deixar que centenars de gotes llisquin sobre teu, llançar-te a la piscina un dia de molta calor, ser lliure però a la vegada sentir-te estimat...